Categories
blog

Llenguatge inclusiu i no sexista.

A SIMIC apostem per una comunicació inclusiva posant atenció a la diversitat i sense fer distinció de gènere.

Aquest article neix d’una sensibilitat i d’una voluntat determinada a tenir cura del llenguatge. Una inquietud que ens ha dut a fer una mica de recerca sobre l’ús que se’n fa en el nostre entorn més proper (verbal, escrit i visual). I que ha culminat en les reflexions sobre la comunicació inclusiva i amb igualtat de gènere que ara compartim amb vosaltres.

Ens llegiu?

Us passa que encara us encalleu escrivint perquè no teniu clar com comunicar sense fer distinció de gènere? O no hi poseu atenció i sempre utilitzeu el “masculí genèric”? I llegint, de vegades us trobeu paraules estranyes amb terminacions -xs o @? Sou de les persones que fan servir aquesta opció inclusiva en l’expressió col·loquial? O potser us heu passat al “femení genèric”

A SIMIC ens hem hagut de plantejar quines formes utilitzem quan volem dirigir-nos a les persones en general. És obvi que de vegades necessitem concretar “elles” o “ells”, però quan no existeix aquesta necessitat, com ho fem?

Us ho expliquem!

Partint de la premissa que la llengua en si mateixa no és sexista, però sí que ho pot ser l’ús que se’n faci, hem analitzat diverses propostes de llenguatge inclusiu. I ho hem fet amb la nostra primera llengua: el català. 

L’Eulàlia Lledó, doctora en Filologia Romànica i especialista en investigació del sexisme i l’androcentrisme a la llengua, la literatura i l’ensenyament,  observa com “existeixen paràmetres sexistes i androcèntrics universals, però en cada llengua es manifesten de manera diferent”.

Per començar, amb un primer anàlisis de la nostra llengua referent al tema que ens ocupa, ens trobem amb una realitat: el català no disposa de gènere neutre

Totes les llengües romàniques són llengües amb flexió de gènere, és a dir que els substantius (i els adjectius, els articles i els pronoms) en aquestes llengües varien segons aquesta categoria gramatical. En el cas del català, tenim dos gèneres, el masculí i el femení, que són els dos únics gèneres que la nostra llengua ha conservat del llatí (el qual, a més, tenia gènere neutre). Aquest també és el cas del castellà.

Tanmateix, aquesta característica no la comparteixen totes les llengües. L’anglès, per exemple, no té flexió de gènere. De fet, l’oposició de gènere masculí-femení només es dóna en un 15 % de les llengües del món.

Gènere o sexe?

Des d’un punt de vista lingüístic, no hem de confondre el gènere amb el sexe. El gènere és una categoria gramatical que fa referència a les paraules (pebre és una paraula de gènere masculí en català, en canvi pimienta és una paraula de gènere femení en castellà) i el sexe fa referència als éssers vius que es poden classificar en mascles o femelles segons el seu conjunt de trets bioquímics, fisiològics i orgànics. Recollim aquí les dues definicions del DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans):

sexe m Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.

gènere m Categoria gramatical que en algunes llengües dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d’afixos flexius, de la concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.

Aleshores, de quins recursos lingüístics disposem?

Sortosament, cada dia que passa la societat està més sensibilitzada vers la problemàtica de la desigualtat de gènere i són moltes les institucions, organitzacions, entitats i empreses que han dissenyat el seu propi “Pla d’Igualtat”. Algunes, fins i tot, han publicat guies on ofereixen recursos per a un “Llenguatge Inclusiu”.

Hem consultat diverses fonts. Algunes ja les hem esmentat.

Volem fer referència també a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Per una banda, l’any 2011 edita la “Guia per a l’ús no sexista del llenguatge”, document de 42 pàgines elaborat pel Servei de Llengües de la UAB per encàrrec de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB.

D’altra banda, l’any 2018 es publica el “Decàleg per un llenguatge inclusiu i no discriminatori: gènere i LGTB”, dirigit al col·lectiu de professionals de la comunicació, realitzat des de la Facultat de Ciències de la Comunicació i sota la supervisió del periodista i lingüista Nacho Esteban.

Les subtileses del llenguatge:

La comunicació pot ser violenta i és que, tal com indica el triangle de Galtung, la violència directa (visible i concretada a partir de comportaments) i la violència estructural (originada per tot un conjunt d’estructures físiques i organitzatives que no cobreixen les necessitats de determinats grups socials) estan justificades per la violència simbòlica. La violència simbòlica s’expressa a partir de missatges, entre ells, els divulgats pels mitjans de comunicació i legitimen la violència directa i estructural. D’aquesta manera, es creen estereotips per simplificar la realitat del món en què vivim, i aquestes figures es converteixen en prejudicis socials

Nacho Esteban

I per acabar, l’Ajuntament de Figueres, la nostra vila. A la seva web s’hi presenten les línies bàsiques del “Pla d’Igualtat Municipal” (2017-2020) i també dues guies: “La Guia Didàctica per a l’Educació en Igualtat” i la “Guia de recursos per a un tracte igualitari en la llengua”.

 A continuació us fem un resum de les eines principals, tant de visibilització com d’evitació, per a una comunicació amb llenguatge inclusiu i igualtat de gènere:

  • Ús de la forma femenina pel nom d’una professió, càrrec, ofici, etc.  Estudianta és correcte!. Ho podeu comprovar al DIEC.
  • Formes genèriques i altres expressions: persona, ésser humà o individu en lloc d’home; infants, criatures, mainada, canalla o quitxalla enlloc de nens; les persones adultes en lloc de els adults; l’alumnat, el professorat o l’equip docent, el veïnat, la joventut, el personal de…  en lloc de la forma masculina o femenina.
  • Expressions neutres o despersonalitzades: amb la col·laboració de en lloc de col·laboradors, us donem la benvinguda en lloc de benvinguts, repartiment en lloc de actors.
  • Formes dobles: com pares i mares, figuerencs i figuerenques, amigues i amics, etc. 
  • Substitució de pronoms amb marca de gènere per aquells que no en tenen. El tractament de vós, per exemple, té molts avantatges en el llenguatge administratiu.
  • Canvis mínims de redacció: de vegades, és el recurs més útil i eficient. A més de divertit!
  • Evitem estereotips: com amb l’ús asimètric dels cognoms i dels tractaments o amb l’ús d’adjectius amb diferent valor semàntic segons el gènere.

“Per existir plenament cal tenir un lloc en la llengua”.

Eulàlia Lledó

Existir vol dir tenir nom, perquè és amb les paraules que edifiquem el pensament. I és amb paraules que transmetem socialment les experiències i la nostra visió de la realitat. Si canviem les paraules, canviem el pensament i si canviem el pensament, canviem la realitat.

Consulteu per a +info:

Decàleg UAB: Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge

La Guia de 42 pàgines: Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona

Decàleg per un llenguatge inclusiu i no discriminatori: gènere i LGTB https://www.uab.cat/doc/llenguatgeinclusiu

Guies de l’Ajuntament de Figueres:

Guia de recursos per a un tracte igualitari en la lengua

Guia didàctica per a l’educació en igualtat